Veïns del Carrer Tallers

Ens vam informar si hi havia activitats veïnals i vam trobar l’associació de veïns i comerciants del Carrer Tallers. A partir d’aquí ens va resultar fàcil trobar un representant de l’associació que pogués ajudar-nos.

Vam poder contactar amb en Joan Garcia Codina, que apart d’economista, és actualment el president de l’associació. Va ser ell qui va explicar-nos que l’associació funcionava feia 50 anys i el primer president que tingué fou Joan Bagan.

-       - Ha canviat molt el carrer tant d’aspecte com d’activitat econòmica i lúdica?

“Abans era un carrer ple de botigues de tradició de pares a fills, conservadora, i és clar que ha canviat, ara trobem una renovació, gent nova, botigues de tota mena...”, va dir-nos Joan Garcia Codina.

Només passejant pel carrer podem comprovar la varietat de botigues que hi ha, de discs, música, roba, restaurants... el que més caracteritza al carrer és que podem trobar-hi botigues diferents o úniques en tot Barcelona, i que al estar al centre de la ciutat tenen força èxit.

-      -  Recorda alguna anècdota interessant del carrer?

Vam començar parlant sobre dos fets que evidentment no va viure però són aspectes importants a destacar.

El primer, la fàbrica Bonaplata. Com havíem comentat nosaltres anteriorment, va haver-hi al carrer la primera manifestació antimaquinista de l’Estat. “Els treballadors van veure que les màquines els treien la feina”, va dir-nos en Joan, i fins i tot “va haver-hi sang”.

El segon, les penes de mort. Curiosament ens ha explicat que al Carrer Tallers era on antigament es duien a terme les penes de mort.

En Joan Garcia Codina també ens ha explicat que la UGT va començar a existir en aquest carrer, i trobem la placa commemorativa a una de les façanes just al costat del forn Núria. També trobem una segona placa que fa referència a l’escriptor Jaume Fusté, del segle XX, que nasqué en aquest carrer.

Per últim, ens ha volgut explicar una anècdota que ens ha resultat molt graciosa. Resulta que fa uns mesos van haver de tallar la palmera que hi ha just a la cantonada de Carrer Tallers amb Jovellanos. Van posar-hi de seguida un nou arbre, però no era una palmera. Els veïns van estar lluitant i “ho van aconseguir”, ens confirma en Joan. Actualment trobem una palmera que va creixent dia rere dia.

-       - Ens podria dir quines són les botigues que existeixen des de fa més anys?

Joan Garcia Codina ens ha dit les següents:

o   Discos Catstelló, especialistes en tots els estils de música i tots els formats. També tenen estils de les seves seccions de segona mà. D’altra banda, hi trobem també el merchandising del món; samarretes, motxilles, bandoleres, tasses, zips, puzles...

o   Cocteleria Boades; surt absolutament a totes les guies turístiques de la ciutat degut a la seva història i la seva ubicació en plenes Rambles. Va obrir als anys 30 i conserva l’aspecte original i una gran oferta de còctels i combinats. És un petit local però molt ben aprofitat.

o   Fotografia Boada, la botiga més antiga de fotografia de la ciutat. és una botiga petita, que sempre ha volgut oferir serveis de qualitat, personalitzat i proper a cada client

o   Forn Núria. Tothom en fa referència per les seves pastes boníssimes i la seva dolçor.

o   L’estanc Messeguer, on trobem tot tipus d’objectes d’estudi.

o   Llenas, ple de coses per l’estudi, pel despatx, etc.

-      -  Té previst obrir nous projectes?

El Carrer té la peculiaritat que els locals sempre s’estan llogant. És un lloc cèntric i molt turístic que fa que sempre hi hagi alguna o altra botiga nova.

-       - La inseguretat és un problema pel carrer?

“No”, ens assegura Joan Garcia. Al ser un carrer dins el barri del Raval potser dóna la sensació que ha d’haver-hi molta delinqüència, però “com a tot arreu. Hi ha altres barris de Barcelona que si que pots dir que hi ha inseguretat”.

-      -  Creus que hi ha bons serveis d’escombraries, enllumenat, accessibilitat, trànsit...?

Pel que fa a les escombraries, hi ha un bon servei de neteja que evita que el carrer estigui brut. “Al ser una illa de vianants però, no hi ha contenidors, i pot ser que algun veí deixi les escombraries al carrer, però no acostuma a passar constantment” ens diu Joan Garcia.

Pel que fa a l’enllumenat, és un dels carrers que sempre ha tingut bona llum. Fins i tot uns dels primers en tenir enllumenat de Nadal.

Pel que fa a l’accessibilitat, és impossible passar amb cotxe pel carrer, i només hi poden circular els comerciants. Joan ens assegura que “els veïns i comerciants del carrer ho agraeixen, és més còmode un carrer sense cotxes”.

M’agradaria destacar l’amabilitat tant de les persones de l’associació que van atendre’ns per telèfon com la del seu president Joan Garcia Codina. Vam sentir-nos molt còmodes i vam poder veure que l’associació és activa, que els preocupa l’estat del carrer i la imatge que dóna.

Berta Garcia Balius T2

La botiga més antiga. Entrevista al "Forn Núria"

El Carrer Tallers com ja hem esmentat en anteriors publicacions és un carrer amb molta història i anècdotes per compartir. Fa segles que aquest carrer va iniciar la seva trajectòria. Però la pregunta que nosaltres ens vam fer va ser “Quina serà la botiga més antiga?”.

Hem realitzat un treball de camp a peu de carrer. Després de visitar cada una de les botigues i petits negocis del carrer, preguntant als seus propietaris i treballadors, podem afirmar que la botiga més antiga d’aquest mític carrer té més de noranta anys.

Segons totes les fonts entrevistades, la botiga més antiga és la Papereria Llenas que com ens diu una treballadora va néixer el 1917. Per problemes d’horari la propietària no pot concedir-nos una entrevista, així que decidim fer-li a una altra de les botigues més antigues d’aquest carrer: el forn Núria del 1925.

Sap si és aquest negoci el més antic del carrer Tallers?

Doncs em sembla que no, però si una de les més antigues. Potser ho és la papereria Llenas que fa cantonada, o la cocteleria Boadas.

Quin any es va fundar aquesta fleca?

Aquesta fleca la va fundar el meu sogre quan tenia uns 25 anys i ell va néixer l’any 1900 així que més o menys es va fundar cap a l’any 1925.

Per què “Núria”?

Quan el meu sogre, Lluís Vilaseca, va batejar aquest forn tenia tres filles i no va poder decidir-se pel nom de cap d’una d’elles. Així que va posar-li el nom de la seva difunta esposa “Núria”.

Aleshores podríem dir que és un negoci familiar?

Si, primer s’hi va dedicar el meu sogre i després me’l va passar a mi quan ja va ser massa gran.

Recorda o sap alguna cosa sobre la post guerra?

Jo no vaig ser-hi en l’època de la post guerra però el meu sogre me n’ha explicat coses. Abans just aquí teníem  la companyia Fecsa, moltes entitats bancàries i juntament amb el Club Capitol eren factors que feien que hi transites molta gent. Abans hi havia molta gent les 24h del dia.

I sobre la guerra civil en sap res?

Els rojos van destrossar el forn, però els nacionals van ajudar al meu sogre a tirar endavant el negoci per tal que a la gent, com a mínim, no li faltes pa. També em va explicar que no podia donar més quantitat de la que hi deia a la cartilla de racionament, eren molt estrictes.

Sempre ha estat instal·lat aquí el forn?

Doncs no, abans estava situat a la vorera del davant. Però La Vanguardia volia aquell local i el meu sogre, Lluís Vilaseca, va haver de pactar amb el senyor Godó.

Cristina Belmonte Masobé

T2-A

Roba, sabates i complements

Pel que fa els comerciants o botiguers de sabates, roba i complements he anat a parlar amb algun dels treballadors de les botigues més conegudes d’aquest carrer. Pel que fa a la roba, he entrevistat a la dependenta de la botiga “Holala Ibiza”, la que està just al carrer Tallers. És una botiga que fa 30 anys que existeix i es dedica a vendre un tipus de roba vintage de segona mà, però ens ha explicat que la diferència que hi ha vers les altres botigues del carrer que també són de segona mà és que tota està importada dels EUA i d’altres països d’Europa i és roba des dels anys 20 als 50, per això és roba vintage. 
Aquest fet és molt destacable i és el que marca la diferència i fa que no tingui tanta competència, ja que hi ha poques empreses que es dediquin tan profundament a buscar cada peça de roba a altres països. A Barcelona, només hi ha aquest local i un altre que està a pocs metres del carrer Tallers i és més gran. Sempre ha tingut molt d’èxit a un públic bastant determinat però el fet d’estar situada al carrer Tallers, ens ha dit que és un factor a favor ja que és molt cèntric i hi circula molta quantitat de gent diària, sobretot turistes i entren a mirar i moltes vegades compren.

Una altre botiga on he entrat a investigar és “Camden”, en aquest carrer hi podem trobar tres botigues diferents de Camden, una que ven objectes, roba i complements d’un estil alternatiu, una altre que és una sabateria i una altre que és per nens petits. Personalment només he entrat a al botiga d’àmbit general i he parlat amb la dependenta i ens ha explicat qe és una botiga que fa uns 20 anys que existeix, és bastant coneguda pel món alternatiu i té bastant d’èxit ja que diu que el fet d’estar en aquest carrer tan cèntric, hi ha molts turistes que entren a veure què hi ha i és fàcil de trobar. 
Diu que en aquest carrer tenen competència amb les botigues que ofereixen productes semblants a més baix preu però que no són exactament del mateix estil. Ha explicat algunes anècdotes com per exemple que ha vegades  ha vingut algun client que s’ha posat a parlar amb algun ninot o objecte de terror com si res però diu que ja s’ha acostumat a veure tipus de gent curiosa i particular.

Mònica Andreu Balaña

T2A