Història del Carrer Tallers. Per què “Tallers”?

Aquest carrer de Barcelona ha tingut diversos noms al llarg de la historia: va començar amb Ostallers, Teyers, Tellers i fins el nom d’avui en dia, Tallers, el 1320. És l’únic carrer del raval que establí un nom d’ofici gremial, ja que la gran majoria dels mestres s’establien a la part nord de la ciutat.

L’origen de “Tallers” no prové de l’existència de tallers entesos com a locals de treball. És més probable que provingui de la defensa del protagonisme de la fabricació de teules i la que parla de l’establiment de carnisseries. Ambdues pràctiques estan documentades i és evident que eren oficis que havien d’estar més apartats de les grans concentracions de població de l’altra banda de la Rambla.

El 1326, el rei Pere el Cerimoniós va dictar una sentencia a Pere Bosset, el representant dels veïns del carrer, on ordenava que les “dones publiques” de l’àrea fossin expulsades.

Què hi podíem trobar al Carrer Tallers? Bordells, terrissers, ollers, fabricants de teules, rajoleries, calcineries, carnissers

Aquest carrer que sembla que passi desapercebut, és pioner en moltes coses que veurem, però entre una d’elles, va ser el primer en inaugurar els bordells del Raval.

El Carrer Tallers va ser escenari habitual a l’edat mitjana de la prostitució de la classe pobre, un espai compartit amb captaires i altres grups marginats socialment, és a partir de 1400 quan s’hi van unir els bordells, tolerats pel Govern

Pel que fa als terrissers, ollers i fabricants de teules, és evident com hem dit que estiguessin aïllats de la Rambla perquè no podien instal·lar els seus fons en terrenys amb alta densitat urbana. D’altra banda, al Raval hi havia molts aiguamolls i fanguissars que els podien aportar molta matèria prima pel seu ofici.

Al segle XIV trobem notícies d’un “forn dels Ollers”, però al segle XV es troben rajoleries i calcineries.

També hi ha una altra versió on diu que també s’hi establiren carnissers durant un temps fora les muralles per motius higiènics aprofitant l’aigua corrent que baixava per la Rambla (“Tallers” fa referència als que es dediquen a tallar).

Per últim, cal dir que no només és pioner en bordells i enderrocs, també és el principal escenari dels inicis de la industrialització i el moviment obrer de tot l’Estat, amb especial protagonisme de la fàbrica Bonaplata.

El 24 de Juliol de 1833, el senyor Bonaplata va fundar en aquest carrer la primera fàbrica de l’Estat amb funcionament basat en l’energia generada per vapor, que va ser cremada desprès d’un intercanvi de trets entre atacants i defensors de l’edifici perquè alguns treballadors acusaven la nova maquinària de treure’ls la feina,

Aquesta fou doncs també la primera manifestació antimaquinista o luddita de l’Estat, exceptuant el cas aïllat de l’incendi de la fusteria d’un home que construïa telers a Manresa.

Veiem doncs, que el Carrer Tallers té moltes històries darrera. Un carrer on hi ha hagut oficis diversos que ajuden a donar-li nom, pioner de bordells, enderrocs i manifestacions antimaquinistes. Avui en dia, de tot això només en queda un carrer peculiar, un dels referents principals de la joventut al centre històric de la ciutat. Podem continuar dient que és un carrer diferent, amb botigues de música, instruments, roba i coses que no podem trobar enlloc més que anirem explicant a continuació.

Berta Garcia Balius -T2