dijous, 29 de novembre del 2012

La botiga més antiga. Entrevista al "Forn Núria"



El Carrer Tallers com ja hem esmentat en anteriors publicacions és un carrer amb molta història i anècdotes per compartir. Fa segles que aquest carrer va iniciar la seva trajectòria. Però la pregunta que nosaltres ens vam fer va ser “Quina serà la botiga més antiga?”.


Hem realitzat un treball de camp a peu de carrer. Després de visitar cada una de les botigues i petits negocis del carrer, preguntant als seus propietaris i treballadors, podem afirmar que la botiga més antiga d’aquest mític carrer té més de noranta anys.

Segons totes les fonts entrevistades, la botiga més antiga és la Papereria Llenas que com ens diu una treballadora va néixer el 1917. Per problemes d’horari la propietària no pot concedir-nos una entrevista, així que decidim fer-li a una altra de les botigues més antigues d’aquest carrer: el forn Núria del 1925.



Sap si és aquest negoci el més antic del carrer Tallers?
Doncs em sembla que no, però si una de les més antigues. Potser ho és la papereria Llenas que fa cantonada, o la cocteleria Boadas.

Quin any es va fundar aquesta fleca?
Aquesta fleca la va fundar el meu sogre quan tenia uns 25 anys i ell va néixer l’any 1900 així que més o menys es va fundar cap a l’any 1925.

Per què “Núria”?
Quan el meu sogre, Lluís Vilaseca, va batejar aquest forn tenia tres filles i no va poder decidir-se pel nom de cap d’una d’elles. Així que va posar-li el nom de la seva difunta esposa “Núria”.

Aleshores podríem dir que és un negoci familiar?
Si, primer s’hi va dedicar el meu sogre i després me’l va passar a mi quan ja va ser massa gran.

Recorda o sap alguna cosa sobre la post guerra?
Jo no vaig ser-hi en l’època de la post guerra però el meu sogre me n’ha explicat coses. Abans just aquí teníem  la companyia Fecsa, moltes entitats bancàries i juntament amb el Club Capitol eren factors que feien que hi transites molta gent. Abans hi havia molta gent les 24h del dia.

I sobre la guerra civil en sap res?
Els rojos van destrossar el forn, però els nacionals van ajudar al meu sogre a tirar endavant el negoci per tal que a la gent, com a mínim, no li faltes pa. També em va explicar que no podia donar més quantitat de la que hi deia a la cartilla de racionament, eren molt estrictes.

Sempre ha estat instal·lat aquí el forn?
Doncs no, abans estava situat a la vorera del davant. Però La Vanguardia volia aquell local i el meu sogre, Lluís Vilaseca, va haver de pactar amb el senyor Godó.

















Cristina Belmonte Masobé
T2-A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada