El Carrer Tallers com ja hem
esmentat en anteriors publicacions és un carrer amb molta història i anècdotes
per compartir. Fa segles que aquest carrer va iniciar la seva trajectòria. Però
la pregunta que nosaltres ens vam fer va ser “Quina serà la botiga més
antiga?”.
Hem realitzat un treball de
camp a peu de carrer. Després de visitar cada una de les botigues i petits
negocis del carrer, preguntant als seus propietaris i treballadors, podem
afirmar que la botiga més antiga d’aquest mític carrer té més de noranta anys.
Segons totes les fonts
entrevistades, la botiga més antiga és la Papereria Llenas que com ens diu una
treballadora va néixer el 1917. Per problemes d’horari la propietària no pot concedir-nos
una entrevista, així que decidim fer-li a una altra de les botigues més
antigues d’aquest carrer: el forn Núria del 1925.
Sap si és aquest negoci el més antic del carrer Tallers?
Doncs em
sembla que no, però si una de les més antigues. Potser ho és la papereria
Llenas que fa cantonada, o la cocteleria Boadas.
Quin any es va fundar aquesta fleca?
Aquesta
fleca la va fundar el meu sogre quan tenia uns 25 anys i ell va néixer l’any
1900 així que més o menys es va fundar cap a l’any 1925.
Per què “Núria”?
Quan el meu
sogre, Lluís Vilaseca, va batejar aquest forn tenia tres filles i no va poder
decidir-se pel nom de cap d’una d’elles. Així que va posar-li el nom de la seva
difunta esposa “Núria”.
Aleshores podríem dir que és un negoci
familiar?
Si, primer
s’hi va dedicar el meu sogre i després me’l va passar a mi quan ja va ser massa
gran.
Recorda o sap alguna cosa sobre la post
guerra?
Jo no vaig
ser-hi en l’època de la post guerra però el meu sogre me n’ha explicat coses.
Abans just aquí teníem la companyia
Fecsa, moltes entitats bancàries i juntament amb el Club Capitol eren factors
que feien que hi transites molta gent. Abans hi havia molta gent les 24h del
dia.
I sobre la guerra civil en sap res?
Els rojos
van destrossar el forn, però els nacionals van ajudar al meu sogre a tirar
endavant el negoci per tal que a la gent, com a mínim, no li faltes pa. També
em va explicar que no podia donar més quantitat de la que hi deia a la cartilla
de racionament, eren molt estrictes.
Sempre ha estat instal·lat aquí el forn?
Doncs no,
abans estava situat a la vorera del davant. Però La Vanguardia volia aquell
local i el meu sogre, Lluís Vilaseca, va haver de pactar amb el senyor Godó.
Cristina Belmonte Masobé
T2-A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada